dimecres, 14 de març del 2012

Dossier 2. SEGUIM OMPLINT LA MOTXILLA: Un dia a una aula d’Educació Infantil


UNA JORNADA A L’ESCOLETA


Descriu el record que tens sobre com ocorre una jornada a una escola d’infantil (a ser possible relacionat amb una aula 0-3).

La jornada a l’escola que vaig fer les pràctiques transcorria de la següent manera:
El dematí entrava a les 8.30 i així com anaven arribant els infants anava a la porta, rebia les famílies amb els infants. Allà els pares em contaven algunes anècdotes dels seus fills, inclús els propis infants em contaven algunes historietes. Desprès ens acomiadàvem i acompanyava a l’infant a l’aula. Així successivament fins que s’acabava l’hora de l’entrada.
Seguidament els infants dins cada aula realitzaven una activitat o jugaven als racons depenent del dia. Els mestres els oferíem diferents materials, encara que ells elegien lliurement els que més els hi agradaven. Desprès, abans de berenar els rentàvem les mans i la cara i, seguidament, sortien al pati a berenar i en acabar a jugar. A l’hora d’entrar a l’aula, els tornàvem a rentar les mans, la cara i es realitzava el canvi de bolquers al més petits, i els grans anaven al bany en ordre. Dir que en tot moment s’està pendent de les necessitats d’higiene dels infants, si en qualsevol moment els infants s’embrutaven, els canviàvem i rentàvem, que els infants sempre es sentin nets i segurs.
Seguidament, entraven dins l’aula i es feia una mica de relaxació, per calmar-los del temps de joc. Desprès es feia una activitat diferent depenent del dia, com podria ser anglès, contes, etc.
Desprès mitja horeta de tallers i, per acabar la jornada, recollida del material i la higiene. Alguns infants els venien a cercar els pares i d’altres quedaven a dinar. En el moment de dinar, les mestres ajudaven als infants més petits i els més grans, menjaven sols. Sempre en un ambient relaxat. Una vegada acabaven de dinar, se’ls rentava la cara i les mans i es produïa el canvi de bolquers dels més petits i els altres així com anaven acabant anaven al bany. Una vegada els infants estaven a punt, se’ls duia a dormir.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

1.    Què fan els infants en un dia típic?
El que he escrit a la pregunta anterior, respon al que fan un dia típic els infants.

2.    Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?
Penso que el col·lectiu de docents que formen l’escola parlen i debaten sobre la manera de fer, d’ensenyar i avaluar als infants.
Ara bé, dins cada aula, cada tutora és la responsable del grup d’infants i té la seva manera d’ensenyar que duu a terme en el dia a dia.

3.    Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als infants a aprendre?
El que vaig veure que més els agradava i aprenien, era el tema de repetir les coses. Els hi agrada pel fet de que com més es repeteixi alguna cosa, ells aprenen i ja saben el que vindrà desprès.
També considero que aprenen a partir de que els mestres tinguin empatia, amb les famílies, infants i altres mestres.

4.    Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
Les aules i espais estan organitzats segons les edats dels infants, de tal manera que hi hagi un lloc d’higiene; de joc, amb diferents joguines, materials i racons; un lloc de descans. Imagino que ho organitzen els docents del centre. Dir que, cada tutora, ja dins la seva aula acaba de distribuir-la segons les necessitats i funcions.
Les rutines organitzades segons les necessitats dels infants, de la manera que puguin participar en tot sense cap tipus de problema.
Els horaris estan organitzats pel conjunt de docents de l’escola, ara bé, la tutora de cada aula decideix quan comencen o acaben cada activitat, depenent dels ritmes dels infants.
Si sorgeix qualque problema es deu debatre i raonar entre els mateixos docents fins arribar a un acord, on no resulti nigú perjudicat.

5.    Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
Els infants treballen de manera conjunta en molts moments, s’ajuden entre ells i col·laboren i aprenen junts. Quan fan una feineta, parlen sobre ella, es miren el que fan i s’ajuden els uns dels altres. És a dir, tots aprenen de tots.

6.    Com interactuen amb el mestre/a?
Amb la mestra actuen de manera molt carinyosa, molt propera. Demanen constantment la seva atenció i interacció amb elles. L’abraçen, la besen, els hi ensenyen una joguina, també es produeixen intercanvi de mirades, somriures, etc.

7.    Com s’interectua amb les famílies?
La família interactua constantment amb l’escola. Sobretot en el moment de l’entrada i sortida dels infants al centre. En aquesta interacció s’intercanvien successos que han passat durant la jornada, suggeriments, etc.

8.    L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?
No conec aquesta informació, potser tinguin un pla d’acollida  als infants i pels mestres. Però no puc parlar d’això degut a que ho desconec.

Competència 3d


CONCEPTE D’INFANT


Al llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobre l’infant.
Ara, es tracta de què defineixis què és per a tu un infant i com l’entens.
Cal que posis aquesta definició al teu blog.

Concepte d’infant:
Desprès d’haver estudiat a diverses  assignatures sobre aquest tema i ampliat el concepte d’infant. Per a mi, un infant és una personeta que està en els seus primers anys de vida, que van dels 0 als 12 anys.
És un ésser social, actiu, creatiu, participatiu, amb un gran potencial cognitiu i afectiu. Té la capacitat de construir a partir de les seves possibilitats orgàniques i de les experiències i intercanvis amb l’entorn. El seu principal aprenentatge és el joc. L’infant té la capacitat d’expressar-se i comunicar-se. És un subjecte autònom i és la base de les activitats que es duen a terme a l’escola.
S’ha de dir que depèn de l’adult, que l’ha d’atendre de forma afectiva i significadora, així com també, ha de proporcionar-li les condicions necessàries per poder seguir el procés de creixement.

Competència 2b

Dossier 1. PRIMERES IMPRESSIONS A LA MOTXILLA


QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?


A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.

Un mestre ideal seria un mestre amb molta paciència, imaginació, alegria, sensibilitat i sobretot coneixements. Ha de disposar d’estratègies que facilitin la construcció de coneixement dels infants i tenir clar el seu rol com a mestre.
Ha de motivar, ajudar, donar suport, guiar el procés educatiu; ha de crear un clima favorable a l’aula; atendre a les necessitats dels infants.
Ha de tenir una vocació necessària perquè el seu treball és contribuir a la formació d’una persona que tindrà els seus propis reptes i aprenentatges i els ha de saber desafiar.
La seva funció no només s’ha de basar en donar-li coneixements sinó que amb el seu afecte i esforç és capaç de connectar amb els seus alumnes, animar-los i convèncer-los de que, amb esforç, poden aconseguir el que es proposen.
També no me puc oblidar de parlar sobre les famílies, un bon mestre ha de saber comunicar-se amb les famílies, cercar la seva implicació, la família també ha d’intervenir amb l’escola ja que hi ha d’haver una continuïtat durant l’etapa infantil.

És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada un d’ells, en cas que sigui diferent.

El perfil d’un mestre de l’etapa de 0-3 penso que ha de ser el mateix que de 3-6. Un mestre com bé he dit anteriorment, amb paciència, alegria, imaginació, coneixements, i sobretot, amb vocació.
Ara bé, un mestre de 0-3 anys haurà de tenir unes certes actituds que no es tindran a 3-6, així com també a la inversa. Hi ha factors que poden diferenciar a un mestre d’un cicle i d’un altre ja que cada persona té la seva manera d’intervenir amb els infants i ensenyar-los.
En definitiva, un bon mestre ha de tenir unes bones estratègies sigui quin sigui el cicle que li toqui realitzar la seva tasca com a mestre.

Quin tipus de mestre hi havia a l’aula on vas realitzar les teves pràctiques de Cicle Formatiu? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que has definit i el que vas veure.

La tutora de pràctiques era una mestra amb molta experiència, tenia un gran respecte i molt de tacte cap  als infants quan tractava amb ells, així com quan parlava amb ells, canviava els bolquers, etc.
Vaig aprendre molt d’ella i amb ella, em deixava fer moltes coses i tenir diverses responsabilitats.
Semblances:
·         Amb molta paciència, sensibilitat, alegria i coneixements
·         Motivadora i atenta a les necessitats dels infants
·         Amb respecte cap a tots: escola, infants i famílies.

Quin tipus de mestre vols ser?

El primer de tot que vull és aprendre a ser una bona mestra, a ensenyar bé. Vull aconseguir que amb les meves capacitats i limitacions pugui oferir una educació adequada pels infants. És important saber tractar amb les famílies i mantenir una bona relació amb elles.

Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?

Penso que ha evolucionat considerablement durant aquests anys, he anat adquirint i segueixo adquirint estratègies per ser una bona mestra que abans no tenia.
Abans tenia el concepte de que un mestre havia d’educar i ensenyar, però he après a que això no és tot el que ha d’oferir un mestre, sinó que també ha de fer de guia, d’ajuda, ha de ser una figura de referència dels infants, ensenyar-los i ha de demostrar afecte cap als infants.

Competència 1d


VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES


En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix. Després de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de la teva manera de fer en relació a:

  1. Organitzar situacions d’aprenentatge
 Actituds favorables
-       Penso que soc una persona organitzada en quan a la feina i treball i sabré dur d’una manera adequada les feines del dia a dia a l’escola. Considero que una de les millors maneres per aprendre és treballant a partir de les representacions dels alumnes, de les seves aportacions.

 Actituds a millorar
-       Treballar a partir dels errors i obstacles en l’aprenentatge de l’infant és un aspecte important, ja que a vegades no deixam que els infants solucionin per ells mateixos el seu conflicte, i som nosaltres que els hi resolem de manera precipitada. Es tracta de que siguin ells mateixos que solucionin els seus problemes o conflictes. Un altre aspecte a millorar seria implicar als alumnes en activitats d’investigació, en projectes de coneixement, ja que a vegades és més fàcil donar-los-hi unes fitxes perquè les realitzin o pintin, que fer un projecte.

  1. Gestionar la progressió dels aprenentatges
 Actituds favorables
-       Establir controls periòdics de competències i prendre decisions de progressió.

Actituds a millorar
-       El que hauré de millorar és el tema d’avaluacions dels alumnes, perquè he d’aprendre a observar i saber els objectius adequats per fer una bona avaluació.

  1. Elaborar dispositius de diferenciació

Actituds favorables
-       Fer front a la heterogeneïtat en el mateix grup- classe. Dins una aula ens podem trobar gran diversitat d’alumnes. Jo personalment, no faria cap diferenciació entre els alumnes de l’aula. 

Actituds a millorar
-       Penso que hauria de millorar o tindria més dificultats en el desenvolupament de la cooperació entre alumnes i algunes formes simples d’ensenyança mútua.

  1. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges
 Actituds favorables
-       Fomentar el desig d’aprendre, explicitar la seva relació amb el coneixement, el sentit del treball escolar, i desenvolupar la capacitat d’autoavaluació de l’alumnat, penso que és un aspecte que em seria bo de dur.

Actituds a millorar
-       Negociar les normes i acords amb els infants seria per a mi una tasca complicada.

  1. Treballar en equip
Actituds favorables
-       Afrontar i analitzar conjuntament situacions complexes, pràctiques i problemes professionals; treballar en equip amb altres persones penso que és molt positiu, perquè degut a que tots tenim diferents punts de vista, podem aprendre tots a partir de les diferents aportacions.

Actituds a millorar
-       Penso que hauria de millorar el fet de fer front a crisis o conflictes entre persones.

  1. Participar en la gestió de l’escola
 Actituds favorables
-       Organitzar i fer evolucionar, en el mateix centre, la participació dels alumnes.

Actituds a millorar
-       Algunes actituds a millorar serien: elaborar, negociar un projecte institucional i administrar els recursos del centre, personalment, ara com ara, no sabria com fer-ho.

 Informar i implicar als pares

Actituds favorables
-       Afavorir reunions informatives i de debat

Actituds a millorar
-       Considero que hauria de millorar el tema de dirigir les reunions, al principi em costa expressar-me amb la gent que no conec, però a poc a poc, ho vaig superant. Ara mateix seria un aspecte a millorar.

  1. Emprar les tecnologies de la informació
 Actituds favorables
-       Sobre la utilització de les noves tecnologies, penso que no tindria cap tipus de problema, ja que sempre he estat en contacte amb ordinadors, programes, etc.

Actituds a millorar
-       Sempre se pot millorar i aprendre més de les noves tecnologies que es poden emprar dins l’escola.

  1. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió
 Actituds favorables
-       Penso que no tindria cap tipus de problema en prevenir la violència a l’escola, lluitar contra els prejudicis i discriminacions sexuals, ètniques i socials, ja que penso que la inclusivitat és la base de qualsevol actuació dins l’aula.

Actituds a millorar
-       Tal vegada saber com intervenir, trobar estratègies per ajudar als infants a resoldre conflictes.

  1. Organitzar la pròpia formació continua
 Actituds favorables
-       És important formar-se contínuament, establir un programa personal de formació contínua pròpia, per millorar sempre la nostra feina.

Actituds a millorar

-       Tal vegada, negociar un projecte de formació comú amb els companys.


Et pot ajudar revisar el document electrònic P. PERRENOUD (2007). Diez nuevas competencias para ensenyar. Barcelona: Graó
Amb això aconseguiràs un primer diagnòstic dels punts forts i febles del teu treball com a mestra/e i dels aprenentatges que cal que realitzis durant el Pràcticum, tot i que sigui en el curs següent.

Competència 2a


LES MEVES PORS


En aquesta activitat us demanam que penseu una bateria de preguntes per fer-vos una entrevista imaginaria a vosaltres mateixos, per tal de descobrir quines són les ports, dubtes, inquietuds... que teniu en relació a la professió docent:

a)    Anota 10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix

-       Com serà l’escola on realitzi les meves pràctiques?
-       M’acceptaran els infants com una educadora més?
-       Quina relació tindré amb les mestres? Aprendré d’elles així com imagino?
-       Quina relació tindré amb les famílies? Sabré transmetre la informació als pares?
-       Sabria actuar i com ho faria si me n’adonés que tinc un alumne que pateix algun tipus de maltractament?
-       Com comunicaré a les famílies si el seu fill ha tingut algun accident dins l’escola?
-       Sabré posar límits? Sabré afrontar un conflicte?
-       Satisfaré les necessitats dels infants?
-       Com respondran els infants davant una activitat que proposi?
-       Sabré identificar algun trastorn dins l’aula?


b)    Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més complexes.

-       Sabria actuar i com ho faria si me n’adonés que tinc un alumne que pateix algun tipus de maltractament?
És una de les coses que em fa més por, primer parlaria amb les docents del centre, per si han vist o han notat qualque senyal de maltractament, si es pensa que sí pot haver-ho. Parlaria amb l’infant en concret i li demanaria com s’ha fet aquelles ferides, depenent de la història que em contés, veuria realment la veritat. A continuació, parlaria amb la mare, i li comentaria el que hem vist, i li demanaria a veure què pensa sobre el que li he dit. A veure quina reacció té, sempre intentant que no sembli una amenaça.

-       Quina relació tindré amb les famílies? Sabré transmetre la informació als pares?
Penso que tindré una bona relació amb les famílies, encara que al principi tal vegada em costarà un poc expressar-me per transmetre la informació, a poc a poc, penso que aniré superant i obrint-me un poc a ells.

-       Sabré identificar algun trastorn dins l’aula?
És una de les majors pors, imagino que si podré identificar-ho i que amb el temps pugui superar aquesta i les demés pors.


c)    Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?

Per a poder resoldre aquestes preguntes penso que s’han de tenir en compte diversos aspectes:
Primer de tot m’he de sentir capaç i segura de les meves actuacions, he de ser responsable amb la tasca docent. Col·laborar amb qualsevol tasca i tenir iniciativa. I, davant qualsevol dubte, demanar ajuda quan em sigui necessari.
He de tenir respecte cap a tots, tant amb els infants, mestres i famílies.

Competència 2d;2e


COM SÓN ELS CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL?


A NIVELL INDIVIDUAL

Dibuixa com era el centre on vas fer les pràctiques

  

    
Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?

-       La distribució és molt diferent, a l’aula de 0-3 els infants necessiten més espai a l’aula per poder realitzar activitats per si mateixos, i poder jugar enterra. A l’escola 3-6, la distribució de les aules tenen el mobiliari fitxat, les taules, pissarra, i l’espai és més petit.
-       Hi ha menys quantitat d’infants a les escoles de 0-3
-       Hi ha diferents materials pels infants
-       Diferent metodologia.

CONTRAST A NIVELL INDIVIDUAL

Què canvia del centre “ideal”? Estableix semblances i diferències.

Penso que el centre on vaig estar, està bastant bé, té molt bona organització. L’espai considero que és l’adequat, ja que els infants més petits necessiten que hi hagi un gran espai per poder desplaçar-se lliurement. Sobre el material dir que n’hi havia una gran quantitat i assequible per a cada grup d’infants.
Tal vegada una diferència que hi veig, i canviaria, seria el menjador, penso que ha de ser gran i que els infants puguin estar i menjar tranquil·lament. Considero que al del meu centre li falta un poc més d’espai.

Competència 2b